MARTÍ D'ARDENYA
6B
PROJECTE DE REFORMA INTEGRAL
C/Martí d’Ardenya nº6 – 43001 – Tarragona
Es tracta d'una obra arquitectònica de reforma integral en un edifici patrimonial d'estil industrial de l'any 1876, situat al centre de la ciutat de Tarragona.
El solar era una antiga fàbrica en planta baixa, amb una superfície total de 400m2, i el nou ús de l'habitatge combina els materials originals de pedra i maó, amb una arquitectura neta i senzilla, provocant l'accés de llum a tota la casa, a través de grans finestrals.
Conceptualment, i com a organització interior, la idea ha estat col·locar una nova caixa dins la caixa industrial existent. Aquesta nova caixa conté les estances i espais més privats, sense tocar el sostre original de voltes corbes, deixant a l'exterior els altres usos comuns, dotant-los d'amplitud i continuïtat visual i espacial. Aquesta caixa central està marcada per perfils metàl·lics estructurals, que sobresurten d'ella en voladís, ampliant l'extensió d'aquesta caixa central als espais que l'envolten, sense tocar els límits existents.
En tractar-se d'un local que només disposa d'una façana per on ventilar i obtenir llum, s'ha dissenyat un espai galeria que cobreix tota la façana, creant un pulmó i filtre entre l'interior i l'exterior, desdibuixant els límits dels diferents espais i millorant el funcionament climàtic de la casa.
Aquest espai de galeria connecta amb totes les estances de la casa, que també tenen el seu propi accés des de l’interior, generant una circulació circular i contínua, sense barreres arquitectòniques.
Pel que fa a la distribució i usos interiors, l’habitatge es distribueix en una sola planta. Trobem un gran rebedor, que fa de filtre amb el carrer i que dóna directament a l’espai cuina-menjador-sala d’estar. La cuina forma part d’un armari de més de 20 metres de longitud, que absorbeix diferents usos (cuina, rebost, bany de cortesia, despatx, biblioteca, traster) i dona servei als espais adjacents. El passadís que acompanya l’armari condueix a les habitacions queguanyen privacitat a mesura que s’allunyen de l’accés. Aquest passadís varia en amplada, interrompent l’armari per donar cabuda a diferents usos, com la sala d’estudi o la sala de música.
El conjunt residencial té un total de 3 dormitoris, un dels quals és una suite amb vestidor i bany, més un altre bany que dóna servei a les altres dues habitacions, i un safareig amb zona d'assecat interior.
Totes aquestes sales estan il·luminades i ventilades a través de l'esmentada galeria.
Finalment, l'ús de colors i materials s'ha establert a partir d'una premissa: allò existent s'ha de mantenir tal com és, i el nou ha de ser neutre i amb un impacte mínim.
La pedra, el maó, el ferro negre i les parets blanques són el fil conductor de l'obra.
Es tracta d'una obra arquitectònica de reforma integral en un edifici patrimonial d'estil industrial de l'any 1876, situat al centre de la ciutat de Tarragona.
El solar era una antiga fàbrica en planta baixa, amb una superfície total de 400m2, i el nou ús de l'habitatge combina els materials originals de pedra i maó, amb una arquitectura neta i senzilla, provocant l'accés de llum a tota la casa, a través de grans finestrals.
Conceptualment, i com a organització interior, la idea ha estat col·locar una nova caixa dins la caixa industrial existent. Aquesta nova caixa conté les estances i espais més privats, sense tocar el sostre original de voltes corbes, deixant a l'exterior els altres usos comuns, dotant-los d'amplitud i continuïtat visual i espacial. Aquesta caixa central està marcada per perfils metàl·lics estructurals, que sobresurten d'ella en voladís, ampliant l'extensió d'aquesta caixa central als espais que l'envolten, sense tocar els límits existents.
En tractar-se d'un local que només disposa d'una façana per on ventilar i obtenir llum, s'ha dissenyat un espai galeria que cobreix tota la façana, creant un pulmó i filtre entre l'interior i l'exterior, desdibuixant els límits dels diferents espais i millorant el funcionament climàtic de la casa.
Aquest espai de galeria connecta amb totes les estances de la casa, que també tenen el seu propi accés des de l’interior, generant una circulació circular i contínua, sense barreres arquitectòniques.
Pel que fa a la distribució i usos interiors, l’habitatge es distribueix en una sola planta. Trobem un gran rebedor, que fa de filtre amb el carrer i que dóna directament a l’espai cuina-menjador-sala d’estar. La cuina forma part d’un armari de més de 20 metres de longitud, que absorbeix diferents usos (cuina, rebost, bany de cortesia, despatx, biblioteca, traster) i dona servei als espais adjacents. El passadís que acompanya l’armari condueix a les habitacions queguanyen privacitat a mesura que s’allunyen de l’accés. Aquest passadís varia en amplada, interrompent l’armari per donar cabuda a diferents usos, com la sala d’estudi o la sala de música.
El conjunt residencial té un total de 3 dormitoris, un dels quals és una suite amb vestidor i bany, més un altre bany que dóna servei a les altres dues habitacions, i un safareig amb zona d'assecat interior.
Totes aquestes sales estan il·luminades i ventilades a través de l'esmentada galeria.
Finalment, l'ús de colors i materials s'ha establert a partir d'una premissa: allò existent s'ha de mantenir tal com és, i el nou ha de ser neutre i amb un impacte mínim.
La pedra, el maó, el ferro negre i les parets blanques són el fil conductor de l'obra.